gototopgototop

Logotipo Arxiu Municipal de Vila-real
Arxiu Municipal de Vila-real

Entrevistes al cardenal Tarancón

Novembre 1992 - abril 1993

Digitalització

La periodista i responsable de Nous Formats de TV3, Fúlvia Nicolàs Tolosa, va donar a l’Arxiu Municipal de Vila-real 27 cintes de casset amb les entrevistes realitzades al cardenal Tarancón a vil·la Anita, les quals van ser les que li van servir per a la redacció del llibre V. Enrique i Tarancón, converses amb un cardenal valencià publicat el 1994.


Aquestes cintes van ser digitalitzades i restaurades a l’Arxiu Municipal de Vila-real per a la seua posterior divulgació a través de la web de l’esmentat Arxiu.


Com a resultat s’han obtingut disset hores de conversacions en què podem accedir a un document únic i de gran valor ja que mai havíem escoltat el cardenal parlar en primera persona.

CONTINGUT DE LES ENTREVISTES

A continuació detallem el contingut de les entrevistes amb una llista on resumim els principals temes tractats pel cardenal Tarancón en cada una de les sessions.

PRIMERA SESSIÓ (22 DE NOVEMBRE DE 1992)
  • La seua educació i formació
  • El paper del rector i de la religió en la família
  • El caràcter amable i dialogant dels valencians a causa de la localització i climatologia
  • Importància de la seua Borriana natal a causa del mercat de la taronja
  • La seua predisposició a ser religiós des de ben prompte. Descriu la seua etapa de formació en el seminari de Tortosa.
  • La seua primera etapa a Vinaròs
SEGONA SESSIÓ (23 DE NOVEMBRE DE 1992)
  • Experiència adquirida des de l’eixida del seminari fins al seu retorn a Vinaròs el 1938
  • Canvi important de la psicologia de la dona, un canvi motivat per l’evolució del seu rol en la societat
  • La igualtat, com a ésser humà, entre els homes i dones
  • La presència de la dona en l’Església
  • Exemple de canvi de costums, la democràcia a Espanya
  • Concili Vaticà II com una reforma important de l’Església perquè siga un instrument de la pau i justícia
  • Diferències entre cultures del món, encara tenint un llenguatge comú (Llatinoamèrica i Espanya)
TERCERA SESSIÓ (12 DE DESEMBRE DE 1992)
  • La seua etapa com a sacerdot a Vinaròs des de 1929 a 1933
  • La seua etapa a Madrid com a propagandista d’Acció Catòlica
  • Descripció de la societat gallega de principis del segle XX.
  • Religiositat en la diferents zones del país a principis del segle XX
QUARTA SESSIÓ (13 DE DESEMBRE DE 1992)
  • La seua segona etapa a Vinaròs
  • El seu conflicte amb la Falange i altres membres pròxims al règim
  • La repressió i l’enfrontament de les dues Espanyes en un àmbit de psicosi de guerra
  • L’Evangeli no pot ser anti res, donada la connotació negativa d’aquestes postures
  • Defineix la unitat d’Espanya com una unitat mantinguda per coherència política basada en el catolicisme
  • La relació entre l’Església i el règim com a conseqüència d’una sèrie de circumstàncies
  • La idea que hom ha de ser cristià per convicció, no per obligació
  • El boom i desenvolupament econòmic dels anys 60
  • La contradicció de l’ésser humà, entre el que ha de fer i el que pot fer
  • La visió de la crueltat dels fets succeïts a principis i mitjan del segle XX des d’un punt de vista modern
  • La psicologia de les masses
  • Els seus anys a Vila-real on va ser destinat el juliol de 1943
  • El seu nomenament com a bisbe de Solsona. Descriu el procés de selecció, les seues pors i inquietuds inicials
CINQUENA SESSIÓ (9 DE GENER DE 1993)
  • Procés d’elecció com a bisbe de Solsona
  • El programa de qualsevol bisbe en què s’ha de predicar l’Evangeli i conéixer la societat
  • La societat de Solsona en els anys que va ser bisbe
  • La pastoral El pan nuestro de cada dia, dánosle hoy
  • La seua relació directa amb els feligresos
  • El gran canvi que va significar utilitzar el català de forma natural en públic quan predicava
  • L’Església catalana
  • La divisió de l’Església espanyola en relació al règim
  • L’oposició per part d’alguns bisbes catalans a la repressió cultural del català
  • Els contactes que va tenir amb l’oposició, encara que sempre els basava en la dignitat de la persona i mai tractava altres temes polítics
  • La influència del Monestir de Montserrat religiosament i culturalment
  • Les seues amistats, les seues persones de confiança tant dins de l’Església com fora
  • La seua personalitat i la seua passió per la lectura i estudi
SETENA SESSIÓ (PRINCIPIS DE 1993)
  • Nomenament com a secretari de l’Episcopat i de la Junta de Metropolitans
  • Capacitat de simultaniejar les tasques de bisbe amb les del Secretariat de l’Episcopat
  • La seua relació cordial amb el pontífex Pius XII
  • Xarxa d’informació per part de la Santa Seu
  • L’Església és conservadora per la seua fidelitat a l’Evangeli de Jesucrist però es pot adaptar a les circumstàncies i necessitats conservant la seua essència
  • Concordat Església - Estat espanyol
  • La figura del pontífex Pius XII com un gran intel·lectual i extraordinari que coneixia prou Espanya
  • La transició del papa Pius XII a Joan XXIII i l’anunci del Concili Vaticà II
  • Elaboració de documents base per al Concili
  • Primera sessió del Concili Vaticà II (octubre-desembre de 1962):
    • Ambient en el Vaticà
    • Influència de la teologia provinent del centre d’Europa
    • Teòlegs més importants de l’època, entre ells, Rahner i Ratzinger
    • Reflexió de totes les postures
    • Clima receptiu i la predisposició de diàleg
    • Presència de xicotets grups de pressió que no van influir en les decisions finals
    • La religió ha de romandre per damunt de les diferències culturals i que el camí és adaptar-se a totes les cultures i formes de vida
  • Aspectes més polèmics, trencar amb una sèrie de tradicions encara que coste canviar:
    • Continuïtat episcopal
    • Concepte de Poble de Déu: tots tenen la mateixa dignitat
    • Llibertat religiosa (Unitat Catòlica)
  • Divisió entre juristes i teòlegs dins de l’Església. Convivència i coexistència basada en la reflexió i el diàleg
VUITENA SESSIÓ (PRINCIPIS DE 1993)
  • El pontífex Joan XXIII: descripció de la persona i la seua relació amb ell. Circumstàncies per les quals va ser triat papa
  • El pontífex Pau VI: descripció de la persona i la seua relació amb ell. Circumstàncies per les quals va ser triat papa
  • Relació amb el pontífex Pau VI abans del seu nomenament com a papa (monsenyor Montini)
  • Nomenament de Tarancón com a arquebisbe de Toledo i posteriorment de Madrid
  • Relació Estat - Església. Aparentment cordial però molt tensa
  • Nomenament com a president de la Conferència Episcopal Espanyola
  • Relació dels estats amb l’Església després del Concili: coexistència però amb independència
  • La seua posició de no realitzar cap suggeriment polític   
NOVENA SESSIÓ (PRINCIPIS DE 1993)
  • Nomenament de Yanes com a president de la Conferència Episcopal Espanyola
  • Canvis pausats per etapes des del canvi profund iniciat per Joan XXIII
  • Relació personal de Tarancón amb Franco. Evolució de Francisco Franco durant els anys i les seues preocupacions
  • Convicció que no havia d’haver-hi una relació institucionalitzada de l’Església amb l’Estat o els seus membres
  • Relació del cardenal amb el príncep Joan Carles
  • Dificultats aparegudes al final de l’anterior règim. Mort i enterrament de Carrero Blanco. L’assumpte amb el bisbe Añoveros
  • Els ministres tecnòcrates de l’última etapa del règim de Francisco Franco
DESENA SESSIÓ (PRINCIPIS DE 1993)
  • La complexitat i intensitat dels esdeveniments ocorreguts en els anys 70
  • Les dues tendències existents en l’Església: una part amb una filosofia oberturista extrema i una altra part amb una visió més pausada de l’oberturisme i visió de futur
  • La divisió de l’Església en el tema de l’aproximació als partits polítics
  • Les diferències en la comprensió del cristianisme en les diferents zones del país
  • Aspectes positius i negatius de la nova cultura
  • Postura que ha de mantenir l’Església moderna respecte a la societat, la política i els governs de les nacions
  • Els rumors de la seua elecció com a papable després de la intervenció en el Sínode de Bisbes de 1971
  • Justificació de l’elecció de pontífexs italians
  • Menció de la labor realitzada pel pontífex Alexandre VI al marge d’allò que s’ha realitzat en la seua vida privada
  • El procés de Burgos. L’Església només ha de participar per a defendre la justícia, drets humans, reconciliació o busca de la pau. Quan hi ha interessos polítics, de qualsevol tendència, l’Església no hauria d’immiscir-se, pel fet que no pot posicionar-se ni a favor ni en contra de ningú 
  • La justificació de l’objecció de consciència per part de l’Església
  • La Conferència Episcopal i la majoria de bisbes van atendre totes les alternatives polítiques en el procés de transició
ONZENA SESSIÓ (13 DE MARÇ DE 1993)
  • Cas Añoveros: descripció de tot el procés des que Tarancón és avisat del possible perill fins que el cap de l’estat rasa el problema en veure la barbaritat de les conseqüències (ruptura amb l’Església)
  • La figura i personalitat de Franco en els últims anys del règim
  • Diferències entre el proceso 1001 i el caso Añoveros
  • Reflexió sobre el fet de matar o assassinar una persona. Tema molt complex a causa del gran nombre de matisacions
  • La figura d’Arias Navarro com a jurista i com a cap del govern
  • La figura i personalitat de Manuel Fraga
  • Qualitats i característiques que ha de posseir un bon governant
DOTZENA SESSIÓ (14 DE MARÇ DE 1993)
  • Etapa final del règim franquista:
    • Els últims dies del cap de l’Estat
    • Funeral de Franco. Eucaristia de Tarancón en el Pardo per a deixar constància formal de la postura de l’Església
    • Ràpida substitució pel príncep Joan Carles. Destaca l’absència de buit de poder
  • La figura i personalitat de Carrero Blanco
  • La legalització del Partit Comunista
  • Contactes amb el rei Joan Carles I
  • L’homilia del cardenal Tarancón en la coronació de SM el Rei
  • Nomenament de Suárez. La figura i personalitat del president Suárez
TRETZENA SESSIÓ (29 DE MARÇ DE 1993)
  • Figures institucionals més importants de la transició
    • Rei Joan Carles I: popular, obert, jove i demòcrata. Rei de tots els espanyols. Elecció d’Adolfo Suárez com a president d’Espanya amb visió de futur
    • Església: element conciliador entre els espanyols. Influència per a superar la divisió entre les dues Espanyes reconeguda internacionalment
    • Exèrcit: absència d’oposició en el canvi de règim
  • Altres figures de la Transició: Gutiérrez Mellado i Torcuato Fernández Miranda
  • Figura de Santiago Carrillo després de la legalització del Partit Comunista
  • Figura i caràcter de Tierno Galván
  • Figura i formació de Felipe González
  • Identitat catalana i identitat valenciana
  • Figura i paper de Tarradellas. Remarca l’encert per part del rei i Suárez de portar-lo de tornada a Espanya
  • Figura i paper de Jordi Pujol. Exalça el seu carisma i bona informació
  • Interés per part dels serveis diplomàtics estrangers pel procés de transició a Espanya
  • Legalització del divorci a Espanya
  • El colp d’estat del 23 de febrer de 1981. Preocupació i pessimisme, ja que estava en una de les llistes negres
  • La dimissió de Tarancón dels càrrecs que ostentava
  • Matisa el fi de la transició. Un procés que finalitzarà en el moment en què l’alternança en el poder ocórrega de forma democràtica
  • Premsa en la democràcia. Lectura de diversos diaris i periòdics. Qualifica el Diari Ya com el més equànime, sensible i sensat. Menciona la influència del diari El País en temes polítics encara que el seu to i força havien minvat
  • Un president de govern ha d’escoltar el poble i no perdre mai el contacte
CATORZENA SESSIÓ
  • Procés de dimissió com a arquebisbe de Madrid. Va començar el 14 de maig de 1982 i va finalitzar al maig de 1983 quan es va nomenar el seu substitut, Ángel Suquía, al capdavant de l’Arquebisbat
  • Processos de conclave en què va participar
  • Figura i qualitats del pontífex Joan Pau I
  • Figura i qualitats del pontífex Joan Pau II
  • Diplomàcia del Vaticà: La Cúria Romana
  • Caiguda de l’Europa de l’Est
  • L’Opus-Dei i escrivà de Balaguer
  • Procés de santificació
  • Nou catecisme
  • Moral sexual
QUINZENA SESSIÓ
  • On anar després de la jubilació
    • No era apropiat quedar-se a Madrid
    • Procés a realitzar amb calma i allunyament
    • Sis mesos de silenci: sense publicar i sense realitzar actes públics
    • On publicar després del període de silenci: Vida Nueva un seminari de l’Església on va escriure periòdicament Carta a un Cristiano. Menciona les ofertes de periòdics nacionals i la seua no-acceptació per a les connotacions inherents
    • Participació activa amb cursos i conferències mentre la seua salut li ho va permetre
  • Taranconisme: com a necessitat de la societat espanyola a crear mites.
  • Orgull que sentien en la seua Borriana natal de la figura de Tarancón
  • Futbol en la regió: Borriana, Vila-real i Castelló. Problemes que afronten aquest tipus d’equips de ciutats xicotetes
  • El seu patrimoni: l’única cosa que va tenir ho va heretar dels seus pares, però ho va donar als seus nebots
  • El seus gustos musicals
  • Les seues preferèncias a l’hora de vestir


 

ARXIU MUNICIPAL DE VILA-REAL
Avg. Murà, 14. Vila-real
Teléfono: 964 54 72 20 - Fax: 964 54 72 21
Email:

  • Tenim 1 visitant en línia
  • Dissabte, 8 de Juny de 2019